dilluns, 30 de maig del 2011

I l'endemà...: Tona 4 - UE Santperenca 2

Això ja s’ha acabat. I una altra vegada, un partit marcat per la prèvia i els compromisos, que ens feia anar a Tona en quadro... i no en les millors condicions. A més ells havien de guanyar per evitar patiments, i van posar alguns jugadors de l’equip de Preferent.

Tot i així el partit va ser força igualat, fins que amb l’1 a 1 al marcador (el nostre gol obra d’en Melo amb una bona vaselina), bastant al principi de la segona part, van fer el 2 a 1 en un penal que va significar una expulsió i que haguéssim de jugar amb 10. En una contra i un error nostre van posar el 4 a 1, i l’Isaac de penal va fer el 4 a 2. Tot i el resultat, l’equip va donar la cara i es va marxar amb el cap ben alt de Tona.

Mal final en aquests dos últims partits on hem anat en quadro, on arribàvem justos de forces per diverses coses, i on també s’ha de dir que ens hem quedat en inferioritat molts minuts. Però ha de ser una anècdota dintre una bona temporada en global, que ens ha deixat a la zona mitjana de la taula.

Força UE!!!



PD: dimecres últim entreno, que aprofitarem per quedar entesos per la sortida i altres compromisos...i també estaria bé que els del Madrid fessin algun passadís als campions...

dilluns, 23 de maig del 2011

Fosos: UE Santperenca 2 - Sant Vicenç 5

Primer de tot s’ha de felicitar el Sant Vicenç pel campionat i l’ascens. Crec que s’ho han guanyat merescudament.

I el partit va ser complicat per nosaltres: arribàvem amb moltes baixes, amb jugadors en males condicions per diverses coses (lesions, molèsties, comiats de solter...) i amb bastanta calor. A més, tot i que volíem guanyar, la nostra motivació segurament era menor a la del Sant Vicenç. I clar, s’hi ha de sumar les seves condicions, ja que si han acabat primers és que tenen qualitat...

La primera part va ser bastant igualada. El Sant Vicenç dominant i nosaltres ben posats i sortint a la contra. Fins que les forces van estar igualades vam aguantar bé, en Marc Escarrà va fer l’1 a 0 i vam concedir poques ocasions. Però al tram final, el Sant Vicenç va començar a arribar i va fer dos gols abans de la mitja part.

I la segona part va començar bastant igualada, tot i que el Sant Vicenç dominava i creava més perill. Tot i així, la jugada clau va ser quan l’àrbitre no va pitar un penal o falta a la frontal (que sembla ser que ho era a favor nostre i que potser hagués sigut expulsió) i en la continuació de la jugada ells van fer l’1 a 3 en una jugada on hi havia fora de joc. A més, en les protestes ens vam quedar amb 10. Segurament ens haguessin guanyat igual, però haguéssim pogut plantar cara i aquí es va acabar el partit... Fins al final nosaltres estàvem bastant fosos, ells tocaven i arribaven aprofitant el nostre cansament i que tenien més espais. Ja fins el final, dos gols seus i un d’en Melo que posaven el 2 a 5 definitiu al marcador.

En fi, resultat lògic tenint en compte totes les circumstàncies, però almenys vam caure amb dignitat. I tenint la feina feta això ja és molt.

I ara a acabar la lliga a Tona, un equip que encara pot quedar 6è d’últim. Un altre cop segur que tindrem baixes importants, però hem d’intentar acabar bé una lliga que en conjunt hem de valorar positivament.

Força UE!!!

dilluns, 16 de maig del 2011

Ho hem aconseguit: Vic-Riuprimer 1 - UE Santperenca 2

Gran victòria aquest dissabte contra un dels millors equips de la categoria, amb molt bons jugadors...i jo crec que dels que millor juguen. Aquest resultat ens situa a mitja taula i ens assegura la permanència.

La primera part va ser seva. Van dominar, van tocar, van arribar i van tenir ocasions. Tot i així, fins al tram final no van fer el gol de falta. Nosaltres poca cosa, però tot i així vam tenir dues ocasions clares.

La segona part va ser diferent, molt més igualada. Vam apretar una mica més amunt, dificultant el seu joc, més agressius en defensa i més tranquils en atac. I ens va anar molt bé el gol de l’empat d’en Melo bastant al principi, que ens va donar confiança. Els dos equips vam disposar d’alguna ocasió i d’arribades, però fins a falta d’un quart d’hora el resultat no es va moure, quan en Vaque va posar l’1 a 2 al marcador. Fins el final defensant concentrats i intentant aguantar la bola quan la teníem. Sabíem que havíem d’aguantar per assegurar-nos la permanència. I així va ser. Al final, molta alegria de tothom, jugadors, entrenadors i afició.

Nois, hem d’estar orgullosos de la temporada que hem fet. Ja farem la valoració al final, però sent un equip ascendit i salvar-nos quan encara falten dues jornades està molt bé. I més aquesta temporada!!! Tenim 48 punts, tenim més victòries que derrotes i crec que tots estem orgullosos de la samarreta que portem, que això és el més important. Ara a afrontar els últims dos partits amb els deures fets, rebent al Sant Vicenç que pot ser campió. Veurem diumenge qui som i com estem, però farem el què podrem...i sense la pressió d’haver de guanyar. Nosaltres ja hem fet la feina!!!

Felicitats a tots!!!







PD: sembla impossible que aquest any no haguem de patir per res no???

PD2: recordeu que divendres no entrenarem. Anirem directes a sopar a La Vola a celebrar la permanència!!! Menú: amanida, arròs caldós, ànec amb peres, reposteria, cafès, rajos i copes...i si convé algun puro i tot!!! (és així no organitzador???)