La primera part va ser difícil. Nosaltres vam sortir tensos, agarrotats, sense gaires idees i amb errors que normalment no fem. A més, el Pitres va estar molt ben posat i va controlar el partit. I per rematar-ho, en dues accions a pilota parada, es van posar amb un 0 a 2 que complicava, i molt, l’eliminatòria. Ni ells ni nosaltres vam disposar d’accions gaire clares per fer algun altre gol.
La segona part va ser completament diferent. Nosaltres vam sortir a dalt, amb només tres defenses i conscients que havíem de marcar. A més, l’empenta que vam posar a la segona part va ser ben diferent a la primera. Ja sabem que és difícil posar futbol en aquest camp, però la resta li vam posar tot. I els resultats van arribar. Al quart d’hora de la segona ja havíem empatat, amb els gols de l’Ísas i l’Isaac. I quedava tot un món per guanyar el partit. I ho vam seguir intentant fins el final, amb algunes opcions clares que no van entrar. El Pitres es defensava com podia, i intentava sortir al contraatac, però excepte algun xut de lluny, no van disposar d’ocasions clares. Haguéssim pogut guanyar, però hem de donar el resultat com a bo tenint en compte com s’havia posat al descans.
I ara la tornada. Tenim opcions, i tot i que el Pitres és un bon equip, amb experiència, bons jugadors i que segur que ens ho posaran molt difícil, hem de ser nosaltres mateixos per tirar-ho endavant. Hem d’aprendre dels errors per guanyar la promoció, ara que encara està tot obert.
Donar les gràcies també a l’afició pel suport incondicional que ens van donar durant tot el partit. Us animem a tots i totes a acompanyar-nos a Sant Celoni. Quants més siguem, més forts serem. Anirem tots junts amb autocar. Qui vulgui venir es pot apuntar als bars del poble.
Amb optimisme, confiança i orgull...
Força UE!!!
PD: destacar la gran esportivitat que hi va haver en un partit de gran tensió. Crec que va ser un exemple per part de tothom del què ha de ser el futbol modest.