2 victòries: contra el Cantoni a casa i al camp de la Ribetana

Dues victòries importantíssimes de cara al títol.

Contra el Cantonigròs, 3 a 1, va ser una victòria justa però sense lluïments. Vam guanyar amb lo just i sense tenir símptomes de millora respecte als últims partits. No vam jugar bé tot i que tampoc vam concedir ocasions. Els gols van ser obra de l’Aleix, golàs, en Moussa i l’Albert Jufre rematant un córner.

I la victòria per 0 a 1 al camp de la Ribetana és de molt mèrit. Sabíem que era un camp que no afavoria la combinació, que s’havia de jugar fort, estar concentrats tot el partit...i a més anàvem amb moltes baixes. Vam anar els 11 titulars i en Martí a la banqueta que per condicions físiques no podia jugar, i a més hi havia gent tocada que va haver de jugar tot el partit. Però aquesta sí que va ser una victòria de les que agraden, sobretot perquè vam donar la sensació d’equip: tothom es va esforçar, tothom va estar concentrat i tothom va recolzar els companys. I a més, la victòria va ser justa. Tot i ser un partit de poques ocasions, en vam tenir més que la Ribetana, encara que el gol va arribar en una jugada tonta, amb una falta centrada per en Xevi Expósito que ningú va rematar i va entrar a gol.

Tenim la lliga a prop, no ho podem negar. Però queden molts punts per disputar i molts partits difícils. Ara bé, si l’actitud és la de Ribes no tinc cap dubte que ho aconseguirem. Som-hi nois!!!

Força UE!!!

Victòria a Calldetenes, derrota a L'Esquirol

El balanç d’aquests dos darrers partits no pot ser bo, ja que només hem guanyat 3 dels 6 punts en joc. Tot i així, cal dir que tantes baixes es noten, i eren dos camps complicats.

A Calldetenes va ser un partit igualat, on vam haver de remuntar, i ho vam fer als últims minuts per posar el 2 a 4 definitiu. El Calldetenes potser va ser millor als primers minuts, però després ens vam posar més bé i a estones vam ser millors nosaltres. Però al final dues jugades a pilota parada ens van donar els 3 punts. Els gols els van fer en Sergi Jufre (l’últim de penal i el primer amb un golàs de molt lluny), l’Albert Jufre i en Moussa (el tercer, rematant de cap un córner).

I a L’Esquirol va arribar la segona derrota de la temporada, la primera a fora. Als 10 primers minuts ells en van tenir dues de molt clares, però primer la va parar en Vinyo i després la van tirar fora. A partir d’aquí es va igualar, però ells estaven més còmodes sobre el camp i amb alguna arribada, i nosaltres vam fer poc perill. Ens va costar molt daptar-nos al camp i al joc que calia fer. La segona part va començar com la primera, però ara el Corcó va tenir encert i es va posar 2 a 0 al minut 55. I aquí vam reaccionar i la darrera mitja hora vam ser millors i vam merèixer empatar, tant per joc com per ocasions (alguna de claríssima), però només vam poder marcar per mitjà de l’Albert Jufre. Potser el més normal hagués set l’empat, però si algú havia de guanyar pel conjunt del partit van ser ells.

Aquesta derrota i el mal joc dels últims partits ens ha de fer reaccionar. Si tot va bé començarem a recuperar gent, i tothom és conscient que hem de donar més. Tenim un avantatge gran encara que no ens ha de posar nerviosos, però hem de tornar a fer bé les coses, a lluitar cada pilota i a tenir ganes de guanyar cada partit.

Força UE!!!