I l'endemà...: Tona 4 - UE Santperenca 2

Això ja s’ha acabat. I una altra vegada, un partit marcat per la prèvia i els compromisos, que ens feia anar a Tona en quadro... i no en les millors condicions. A més ells havien de guanyar per evitar patiments, i van posar alguns jugadors de l’equip de Preferent.

Tot i així el partit va ser força igualat, fins que amb l’1 a 1 al marcador (el nostre gol obra d’en Melo amb una bona vaselina), bastant al principi de la segona part, van fer el 2 a 1 en un penal que va significar una expulsió i que haguéssim de jugar amb 10. En una contra i un error nostre van posar el 4 a 1, i l’Isaac de penal va fer el 4 a 2. Tot i el resultat, l’equip va donar la cara i es va marxar amb el cap ben alt de Tona.

Mal final en aquests dos últims partits on hem anat en quadro, on arribàvem justos de forces per diverses coses, i on també s’ha de dir que ens hem quedat en inferioritat molts minuts. Però ha de ser una anècdota dintre una bona temporada en global, que ens ha deixat a la zona mitjana de la taula.

Força UE!!!

PD: dimecres últim entreno, que aprofitarem per quedar entesos per la sortida i altres compromisos...i també estaria bé que els del Madrid fessin algun passadís als campions...

Fosos: UE Santperenca 2 - Sant Vicenç 5

Primer de tot s’ha de felicitar el Sant Vicenç pel campionat i l’ascens. Crec que s’ho han guanyat merescudament.

I el partit va ser complicat per nosaltres: arribàvem amb moltes baixes, amb jugadors en males condicions per diverses coses (lesions, molèsties, comiats de solter...) i amb bastanta calor. A més, tot i que volíem guanyar, la nostra motivació segurament era menor a la del Sant Vicenç. I clar, s’hi ha de sumar les seves condicions, ja que si han acabat primers és que tenen qualitat...

La primera part va ser bastant igualada. El Sant Vicenç dominant i nosaltres ben posats i sortint a la contra. Fins que les forces van estar igualades vam aguantar bé, en Marc Escarrà va fer l’1 a 0 i vam concedir poques ocasions. Però al tram final, el Sant Vicenç va començar a arribar i va fer dos gols abans de la mitja part.

I la segona part va començar bastant igualada, tot i que el Sant Vicenç dominava i creava més perill. Tot i així, la jugada clau va ser quan l’àrbitre no va pitar un penal o falta a la frontal (que sembla ser que ho era a favor nostre i que potser hagués sigut expulsió) i en la continuació de la jugada ells van fer l’1 a 3 en una jugada on hi havia fora de joc. A més, en les protestes ens vam quedar amb 10. Segurament ens haguessin guanyat igual, però haguéssim pogut plantar cara i aquí es va acabar el partit... Fins al final nosaltres estàvem bastant fosos, ells tocaven i arribaven aprofitant el nostre cansament i que tenien més espais. Ja fins el final, dos gols seus i un d’en Melo que posaven el 2 a 5 definitiu al marcador.

En fi, resultat lògic tenint en compte totes les circumstàncies, però almenys vam caure amb dignitat. I tenint la feina feta això ja és molt.

I ara a acabar la lliga a Tona, un equip que encara pot quedar 6è d’últim. Un altre cop segur que tindrem baixes importants, però hem d’intentar acabar bé una lliga que en conjunt hem de valorar positivament.

Força UE!!!

Ho hem aconseguit: Vic-Riuprimer 1 - UE Santperenca 2

Gran victòria aquest dissabte contra un dels millors equips de la categoria, amb molt bons jugadors...i jo crec que dels que millor juguen. Aquest resultat ens situa a mitja taula i ens assegura la permanència.

La primera part va ser seva. Van dominar, van tocar, van arribar i van tenir ocasions. Tot i així, fins al tram final no van fer el gol de falta. Nosaltres poca cosa, però tot i així vam tenir dues ocasions clares.

La segona part va ser diferent, molt més igualada. Vam apretar una mica més amunt, dificultant el seu joc, més agressius en defensa i més tranquils en atac. I ens va anar molt bé el gol de l’empat d’en Melo bastant al principi, que ens va donar confiança. Els dos equips vam disposar d’alguna ocasió i d’arribades, però fins a falta d’un quart d’hora el resultat no es va moure, quan en Vaque va posar l’1 a 2 al marcador. Fins el final defensant concentrats i intentant aguantar la bola quan la teníem. Sabíem que havíem d’aguantar per assegurar-nos la permanència. I així va ser. Al final, molta alegria de tothom, jugadors, entrenadors i afició.

Nois, hem d’estar orgullosos de la temporada que hem fet. Ja farem la valoració al final, però sent un equip ascendit i salvar-nos quan encara falten dues jornades està molt bé. I més aquesta temporada!!! Tenim 48 punts, tenim més victòries que derrotes i crec que tots estem orgullosos de la samarreta que portem, que això és el més important. Ara a afrontar els últims dos partits amb els deures fets, rebent al Sant Vicenç que pot ser campió. Veurem diumenge qui som i com estem, però farem el què podrem...i sense la pressió d’haver de guanyar. Nosaltres ja hem fet la feina!!!

Felicitats a tots!!!

PD: sembla impossible que aquest any no haguem de patir per res no???

PD2: recordeu que divendres no entrenarem. Anirem directes a sopar a La Vola a celebrar la permanència!!! Menú: amanida, arròs caldós, ànec amb peres, reposteria, cafès, rajos i copes...i si convé algun puro i tot!!! (és així no organitzador???)

Fins el final: UE Santperenca 3 - Llerona 2

Patint, i segons sembla sense jugar bé, però es va guanyar. Encara no estem salvats, però vam fer un pas molt important cap a la permanència.

Com que era fora i ningú més farà la crònica, m'he permès agafar la crònica d'en Vilalta a El 9 Nou: "Vaqué es va convertir en el protagonista del partit entre la Santperenca i el Llerona (jugat a Torelló per les obres al camp de Sant Pere), ja que de les seves botes van sortir els tres gols dels locals. Els dos equips s’hi jugaven molt en el partit, donada la seva classificació. Tot i que el ritme del partit sempre va ser visitant, els locals a base d’impulsos es van fer amb el partit en els minuts de descompte quan els visitants s’havien quedat amb nou homes. A la primera meitat, el domini de la pilota per part visitant es va veure recompensat quan Sala va fer pujar el primer gol. A partir del gol, Vaqué es va posar l’equip a l’esquena i va provocar un penal que ell mateix va transformar. La jugada clau fou a la segona part, un possible penal en l’àrea local que amb les protestes de l’equip visitant van suposar l'expulsió de Sala. Amb deu homes, els visitants es van avançar en el marcador, i quan tot ja semblava sentenciat va sorgir de nou Vaqué, que a la contra va fer l'empat i va donar el gol de la victòria en minuts de descompte." (que va fer en Marc Escarrà).

He parlat amb diversa gent, i sembla ser que no vam estar bé. El joc pot fallar, però l'actitud, les ganes i l'esperit d'equip mai poden faltar. No sé si és el cas o no, però ens hi estem jugant molt com per renunciar a una cosa tant bàsica. Ara vénen partits difícils, però ens en sortirem.

Força UE!!!

PD: Xeixa solutions. Si senyor nano, vas aparèixer quan més et necessitàvem!!!

PD2: diu que l'arbit ens va afavorir una mica no??? bueno, ja tocava...

Seguirem lluitant: Moià 4 - UE Santperenca 2

Una altra oportunitat perduda per acostar-nos a la permanència...i un altre cop sense ser inferiors al rival.

La primera part va ser igualada en el joc, però amb més arribades nostres. Ens vam avançar amb gol de l’Eloi aprofitant una pilota morta a l’àrea a la sortida d’un córner...però el Moià empatava també a la sortida d’un córner. Vam estar bé en defensa i només va faltar rematar en atac.

La segona part va ser diferent, molt més oberta i més d’anada i tornada, on el Moià va crear més perill sobretot gràcies al davanter que va entrar a la mitja part. Poques ocasions fins el 2 a 1 seu, un gol estrany en una contra, però que no ens va enfonsar. Vam intentar-ho amb ganes i vam disposar d’ocasions clares per empatar, tot i que el Moià en alguna contra hagués pogut sentenciar. Però en Marc Escarrà va fer el 2 a 2 en els millor minuts nostres, i quan fins i tot semblava que podríem avançar-nos, un error en la sortida de pilota d’en Quim, va fer que ells recuperessin una bola, fessin una bona passada deixant sol el seu davanter perquè fes el 3 a 2 a falta de 5 minuts. Ja amb tots nosaltres a dalt en els últims minuts, el Moià va disposar de forces ocasions a la contra, i ja al descompte van posar el 4 a 2 definitiu.

Mal resultat que ens obliga a seguir lluitant. Un altre partit que no vam merèixer perdre, però que la manca de contundència en el remat i els errors puntuals a darrera ens han condemnat. Però l’actitud va ser bona...i aquesta ha de ser la línia fins el final.

Aquesta setmana amb el Llerona, tot i les baixes que tenim (com cada setmana), hem de guanyar. Ells sembla que han millorat, fent bons resultats. Serà molt difícil, hem de donar-ho tot, pensar en l’equip i ser conscients que és una bona oportunitat per fer un gran pas cap a la permanència. Som molts equips implicats, a tothom li costa guanyar, però segur que tots els equips anirem puntuant fins el final.

Nois, ningú va dir que seria fàcil... però tots junts ho aconseguirem.

Força UE!!!

PD: que la força groc i negra ens acompanyi...com li ha passat al Borussia Dortmund. Un gran exemple d’equip unit i que amb l’empenta i implicació de tots han guanyat la lliga... tombant a equips molt més poderosos.